Osteopatia
L’osteopatia és la ciència i l’art de diagnosticar i tractar les disfuncions de mobilitat dels teixits del cos humà, que provoquen trastorns i pertorben l’estat de salut de l’organisme.
Andrew Taylor Still ( 1828-1917), llicenciat en medicina per l’estat de Missouri, és considerat el pare de l’osteopatia.
La seva dedicació professional era la pràctica mèdica tradicional fins que l’any 1864 va viure un tràgic esdeveniment: la mort de la seva dona i dels seus 2 fills per meningitis. Aquest fet el va fer reflexionar sobre l’eficàcia dels fàrmacs en la curació de les malalties i en l’efecte tòxic que podien tenir sobre el cos humà.
Va començar a practicar l’aplicació del que ell anomenava les “forces naturals” del propi organisme en el procès de curació.
Fou així com va aconseguir cimentar la seva filosofia particular basada en quatre principis
La regla de l’artèria és suprema
Tots els líquids corporals han de poder fluir en llibertat per tot el cos.
L’estructura governa la funció
L’anatomia determina com es realitza la seva funció.
El cos humà és una unitat
L’organisme s’ha de mirar de forma global tenint en compte el component físic, mental, espiritual i cultural.
El cos humà té la capacitat d’autocurar-se i autoregular-se
L’organisme sempre tendeix a buscar un estat d’equilibri (homeostasi) per poder funcionar amb normalitat. Aquest control es realitza mitjançant el sistema hormonal i sistema nerviós autònom que permeten mantenir uns nivells òptims de tensió arterial, freqüència cardíaca, glucèmia, secrecions digestives, funció renal…
Així doncs, l’objectiu de l’osteopatia és ajudar al pacient a restablir aquest equilibri intern que li comporti un bon estat de salut general. Per aconseguir-ho, Still utilitzava les manipulacions òssies vertebrals manuals i d’aquí li va sorgir el nom d’osteopatia: “osteon” que vol dir òs i “pathos” que significa patiment.
Actualment, l’osteopatia no es basa únicament en l’aplicació de manipulacions òssies directes sino que l’osteòpata té al seu avast un ampli conjunt de tècniques, únicament manuals, que l’ajuden a treballar sobre estructures tan diverses com el crani o l’aparell digestiu. Aquesta visió holística li permet treballar amb pacients de qualsevol edat, des de nadons fins a persones de la 3ª edat.
Algunes de les INDICACIONS de la teràpia osteopàtica són:
- Trastorns múscul-esquel.lètics: tendinopaties, lumbаlgies, cervicаlgies, ciatаlgia, torticolis, artrosi, artritis…
- Trastorns digestius : restrenyiment, males digestions, gasos, hèrnia de hiat
- Problemes articulació mandibular, acúfens, vertigen , sinusitis, cefalea, migranya
- Disfuncions uro-ginecològiques: dolors menstruals, incontinència urinаria, alteracions durant l’embarаs i el post-part, alteracions provocades pel procès de menopausa
- Problemes emocionals: angoixa, estrés, dificultat en la concentració, depressió.
Tal i com deia Still: “qualsevol pot trobar la malaltia, el difícil és trobar la salut”.
Osteopatia Biodinàmica
Pel Dr. Still l’osteopatia era normalitzar les estructures en mal estat per alliberar el fluxe sanguini i nerviós, on la regla de l’arteria és suprema en tot ésser Viu.
W.Sutherland, va estudiar osteopatia amb el dr. Still. Als 25 anys va observar q les ales de l’esfenoide (os del crani) eren com un peix. I es va passar 20 anys experimentant amb ell mateix com bloquejar l’ esfenoide, i a través d’uns cinturons que ell mateix s’apretava Per sentir el moviment del crani es va fer a ell mateix una ceguera temporal, i va descobrir la respiració primària. I d’aquí també va anomenar la respiració costal com la respiració secundària. Als 56 anys es va donar compte que els ossos cranials es movien i la resta d’estructures com les membranes de tensió recíproca també, i fou així com va crear els 5 fenòmens:
- Mobilitat de les articulacions del crani
- Mobilitat de les meninges
- Mobilitat del sacre
- Mobilitat inherent del sistema nerviós central (SNC)
- Fluctuació del líquid cefaloraquidi (LCR)
A mesura que seguia explorant aquests fenòmens va descobrir una xispa d’ignició que podia crear llum en els teixits. Als 70 anys es va donar compte que en quan més suau i refinat era, més respostes creava el cos, i que hi havia algo que no era antòmic, el qual va anomenar l’alè de vida. El podia sentir fora del pacient, I era com si entres al cos del pacient Per canviar-lo. Aquest alè és el que crea la ignició. I podia donar recolzament a mesura que produia aquesta xispa en el SNC i LCR. En el fluid va definir una qualitat que va anomenar Potencia. Ell sempre deia Confia en el que sents i confia en el que veus. Es va donar compte de la globalitat de dins I de fora, I q cada gota és part de la globalitat. També va descobrir el concepte de La llum líquida que no només era xispa, si no que aquesta llum en els espais entre l’anatomia estàven plens de quietut. Quietut i silenci, i llum i vida. Permaneix el més allunyat possible del tacte humà I pel contrari sentiràs profundament els teixits i et portarà a la lesió primària.
El Dr. Eric Blechschmidt va introduir el concepte biodiàmic en el camp de l’emrbiologia. Es va donar compte que el moviment i la integració d’aquests moviments és el que creava la totalitat.Va anomenar al moviment biocinètica, i a la Biodinàmica les forces de la creació. Tal i com anomena en el seus llibres, els principis estan basats en la premisa de que els principis de diferenciació cel·lular comencen des de fora (de la cèl·lula, òrgan i superfície de l’embrió) i continuen cap a l’interior en una una relació biodinàmica. Això ens afirma que la funció i la forma de l’organisme es diferencien sota les forces biodinàmiques I no genètiques. Tots els sistemes en el cos no podien ser independents, formaven una part del tot.
El Dr. Jim Jealous, va estudiar osteopatia i al llegir el llibre de Bleschdmit, va sentir que les forces que havia sentit en els seus pacients, eren les mateixes que descrivia Blescdmit en els seus llibres. Aquesta força biocièntica i biodinàmica eren les mateixes. I tot això ho sentia no tan sols en els bebes si no també ens els adults. Aquestes forces tenen 3 qualitats de creació, de manteniment i de curació. A partir de llavors, va posar aquesta paraula Biodinàmica davant del criteri osteopatia i cranial.
Tots ells es van donar compte que hi ha una Intel·ligència darrere d’aquesta respiració. Així és com Jim descriu el que ell pot sentir. L’alè de vida procedeix des d’una intensa quietut dinàmica, la quietut és dinàmica, sòlida i pot trasmutar la disfunció i els processos normals de la vida.
